dissabte, 22 de setembre de 2007

Festa Major '07 4a part

Ahir tret de sortida de la Festa Major de Barcelona, amb el pregó de la Mercè, de la mà de l'oceanogràfa septuagenària, Josefina Castellví (digna personalitat barcelonina i vestida per l'ocasió).
Però del que vull parlar és del magnífic i corprenedor concert de Plaça Catalanya de l'ínclit "rei de la rumba": Peret.
Paraules per descriure la vitalitat d'aquest home m'en falten, mots per saber comunicar les sensacions que transmetia m'en manquen.
Cançons de tota la vida: "El mig amic", "Borriquito como tu" i "Una làgrima cayó en la arena", corejades i cantades per la majoria del públic assitent, barrejades amb les noves "Jalamandrú" i "Que levante el dedo" van encendre l'escalf dels presents ja entregats des d'un bell inici del concert, responent així l'actuació de l'artista, que pràcticament se'l va veure exhaust damunt l'escenari.
Tota una experiència, podríem dir que catàrquica (si més no per qui escriu aquestes paraules), tancada dignament per l'actuació, ja de cloenda de "La Troba Kung Fu".

Verdaguer de tot a l'any

25 de març

[1914. Mort de Frederic Mistral]
Feliç escaiença és estada per mi la de trobar a París, l'única vegada que hi só estat, a l'incomparable Mistral, que feia divuit anys que no s'hi havia acostat. Catorze en fa que jo l'havia vist a Barcelona, en la flor de sos dies, alt, ros i ben plantat com cap home hi haja, i guspirejant en ses paraules, en sos ulls i en son front espaiós, la flama del geni que jo admirava en sos llibres. Jo acabava de llegir Mirèio, i venia, per lo tant, ben preparat; mes mai la vista de cap home m'ha fet tanta impressió.
"París, 5 de juny", Excursions i viatges

Premsa