dilluns, 21 de març del 2011

Primavera


    Res no és mesquí
    ni cap hora és isarda,
    ni és fosca la ventura de la nit.
    I la rosada és clara
    que el sol surt i s'ullprèn
    i té delit del bany:
    que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

    Res no és mesquí,
    i tot ric com el vi i la galta colrada.
    I l'onada del mar sempre riu,
    Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
    I tot és Primavera:
    i tota fulla verda eternament.

    Res no és mesquí,
    perquè els dies no passen;
    i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
    I si l'heu demanada us dissimula un clot
    perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
    I no som mai un plor
    sinó un somriure fi
    que es dispersa com grills de taronja.
    
    Res no és mesquí,
    perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
    - Avui, demà i ahir
    s'esfullarà una rosa:
    i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
    

Verdaguer de tot a l'any

25 de març

[1914. Mort de Frederic Mistral]
Feliç escaiença és estada per mi la de trobar a París, l'única vegada que hi só estat, a l'incomparable Mistral, que feia divuit anys que no s'hi havia acostat. Catorze en fa que jo l'havia vist a Barcelona, en la flor de sos dies, alt, ros i ben plantat com cap home hi haja, i guspirejant en ses paraules, en sos ulls i en son front espaiós, la flama del geni que jo admirava en sos llibres. Jo acabava de llegir Mirèio, i venia, per lo tant, ben preparat; mes mai la vista de cap home m'ha fet tanta impressió.
"París, 5 de juny", Excursions i viatges

Premsa