Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li ananven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.
Ventura Gassol
(aquí)
Des del Cap i Casal i vora mar. Aquella mar que tant ens dóna i tant poc li ho agraïm. "Que a partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó" (Roger de Llúria)
dissabte, 3 de juliol del 2010
La pàtria de les tombes flamejants
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Verdaguer de tot a l'any
25 de març
[1914. Mort de Frederic Mistral]Feliç escaiença és estada per mi la de trobar a París, l'única vegada que hi só estat, a l'incomparable Mistral, que feia divuit anys que no s'hi havia acostat. Catorze en fa que jo l'havia vist a Barcelona, en la flor de sos dies, alt, ros i ben plantat com cap home hi haja, i guspirejant en ses paraules, en sos ulls i en son front espaiós, la flama del geni que jo admirava en sos llibres. Jo acabava de llegir Mirèio, i venia, per lo tant, ben preparat; mes mai la vista de cap home m'ha fet tanta impressió."París, 5 de juny", Excursions i viatges
1 comentari:
m'agrada!!!
Publica un comentari a l'entrada