dissabte, 25 de desembre de 2010

Joan Salvat Papasseit

BITLLET DE QUINZE

l'autòmnibus
                    correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta

el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:

-tot ell sembla una O
                                 de joguina que riu

(la mare deu ser prima
          -bella com un obsequi!)

a dintre de l'autòmnibus el nadó té olor de la llet matonada

jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjava la torna      si era coca ensucrada

vet aquí que -altre temps-
          jo també era un nadó

de cop me feia gran
          i em duien al fotògraf

-recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
         un cavall arrogant
          alt i net
          de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols-
aquell que diu:

          JA SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?

vet aquí que la dida
                               en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus

semblava aquelles fulles escurades de nata

Ovidi Montllor – Bitllet de quinze

Verdaguer de tot a l'any

25 de març

[1914. Mort de Frederic Mistral]
Feliç escaiença és estada per mi la de trobar a París, l'única vegada que hi só estat, a l'incomparable Mistral, que feia divuit anys que no s'hi havia acostat. Catorze en fa que jo l'havia vist a Barcelona, en la flor de sos dies, alt, ros i ben plantat com cap home hi haja, i guspirejant en ses paraules, en sos ulls i en son front espaiós, la flama del geni que jo admirava en sos llibres. Jo acabava de llegir Mirèio, i venia, per lo tant, ben preparat; mes mai la vista de cap home m'ha fet tanta impressió.
"París, 5 de juny", Excursions i viatges

Premsa