diumenge, 18 de maig del 2008

Terres enllà



Aquestes festes de Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada, he marxat cap a Sòria a tafanejar com s'hi està a les deus del Duero. Doncs si està francament be, si la companyia hi ajuda, però encara que s'hi anés sol, només per la passejada per vora el riu als peus de l'ermita de San Saturio, ja pagaria la pena anar-hi. També per contemplar l'església de Sant Domènec i la resta d'edificis romànics que l'enjoien.

La Catedral d' El Burgo de Osma, que comparteix seu episcopal amb Sòria, dedicada a la Verge de l'Assumpció, ja és barreja d'estil, cosa que en certa manera podria fer-li perdre excepcionalitat.

Altre cosa que fa destacar la ciutat es la poesia d'en Machado que es troba arreu on miris, arreu on guaitis, i que fa la ciutat t'enlluerni. I si no és ell, és un altre sevillà, Bécquer que et fa volar l'imaginació amb les seves llegendes inspirades en les esglésies, o les seves restes monumentals, que encerclen la ciutat.

Verdaguer de tot a l'any

25 de març

[1914. Mort de Frederic Mistral]
Feliç escaiença és estada per mi la de trobar a París, l'única vegada que hi só estat, a l'incomparable Mistral, que feia divuit anys que no s'hi havia acostat. Catorze en fa que jo l'havia vist a Barcelona, en la flor de sos dies, alt, ros i ben plantat com cap home hi haja, i guspirejant en ses paraules, en sos ulls i en son front espaiós, la flama del geni que jo admirava en sos llibres. Jo acabava de llegir Mirèio, i venia, per lo tant, ben preparat; mes mai la vista de cap home m'ha fet tanta impressió.
"París, 5 de juny", Excursions i viatges

Premsa