Dilluns 24, Plaça de l'Àngel, al vespre: una colla de galifardeus (els anomenaria d'una altra manera, però no crec que sigui gaire avinent fer-ho mitjançant aquest bloc) no paren de bramular per que la comitiva de la cavalcada que ha de cloure la Mercè no es posa en marxa.
Atònit, per la quantitat de gent aplegada, em pregunto: els guiris saben a que venen o només són aquí per que han vist un munt de gent? Les àvies, desoïnt els propis consells, empenyen per aconseguir una millor visió i les criatures cridant com si els hi anés la vida; algú els educa als uns i als altres?
Comença la desfilada de gegants, capgrossos, bèsties de foc i algú disfressat de vela de vaixell, suposo que un nou invent de l'ICUB (vés en que es gasten els diners), i com no, oblidant ón son (ho pot ser no, vet aqui la desgràcia) comencen a sonar els incofusibles acords primers dels "pasodobles"; per quant la corrua de braus?
Fi de festa a la Plaça Nova es tornen a sentir aquest acords que recorden altres temps pretèrits en quan a manifestació musical. Barcelona, en aquest sentit i gràcies a aquest ajuntament, sembla cada cop més una de les tantes capitals provincials d'espanya, oblidant el seu deure envers el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada